Passa al contingut principal

Entrades

EL FRANQUISME

EL FRANQUISME Es divideix en tres períodes que comprenen des del 1939 fins al 1975.  És una etapa de la història on el sistema és antiliberal i anticomunista on Espanya és considerada pel bàndol vencedor com a "regne" però sense un monarca que el representi.  El franquisme, en definitiva, és un règim autoritari i dictatorial on Franco és l'autoritat màxima de l'Estat Espanyol, car és el vencedor de la guerra civil i un dels líders del cop d'estat del 1936. 1ª etapa 1939-1959: És un règim personalista. Francisco Franco concentra tot el poder: és el cap de l'estat, el cap del govern, de l'exèrcit i del partit únic. És un càrrec vitalici i té el dret a anomenar successor. Ell ha d'estar present a tots els cervells: Franco a tot arreu; per tant rep el culte a la personalitat. Hi ha una preeminència del poder executiu: Les Corts (franquistes) : els procuradors són designats per Franco i el poder executiu (són càrrecs de premi). És el pod
Entrades recents

DE LA 2ª REPÚBLICA FINS LA FI DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

DE LA 2ª REPÚBLICA  FINS LA FI DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA La Segona República: Es proclamarà desprès de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 a tota Espanya. El primer lloc on es farà és Eibar, un petit municipi del País Basc a la província de Guipúscoa, de només 27.406 habitants. En aquestes eleccions, es presentà una coalició de partits republicans i progressistes fundada en el Pacte de Sant Sebastià, on es preveia una autonomia per a Catalunya, el País Basc i Galícia. Guanyaren en aquells pobles i ciutats on s'havien desemmascarat les tupinades. A Catalunya, es presenta un nou partit integrat per diversos partits que s'hi fusionen en un de sol anomenat Esquerra Republicana de Catalunya (formada per Estat Català de Francesc Macià i Partit Republicà Català de Lluís Companys , principalment), juntament amb Unió Socialista de Catalunya de Joan Comorera . Guanyà 25 regidors a Barcelona i La Lliga Catalana n'obtindrà 12. A tot el territori cat

DE LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA FINS LA 2ª REPÚBLICA

DE LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA FINS LA 2ª REPÚBLICA La crisi de la restauració Borbònica: Alfons XIII serà coronat rei als 16 anys quan jura la constitució de 1876. Els catalans i la burgesia catalana es van distanciar del règim i es fractura la societat amb el tancament de caixes: fan pagar els errors dels governants a la burgesia. Els de Barcelona no pagaran els impostos. Es desemmascara el falsejament de les eleccions i les diverses tupinades que feia l'Estat de la Restauració. Els militars del regiment de Barcelona assalten la revista humorística "El cu-cut" i "La veu de Catalunya" al 1905 i es crea "la llei de jurisdiccions". És la fi del falsejament electoral a Catalunya, creant Solidaritat Catalana al 1907, que obtindrà 41 dels 44 escons al Congrés de Diputats. A les democràcies 100% liberals els haguessin jutjat pels delictes comesos però l'Estat Espanyol no els perseguí. Les grans potències europees del temps

DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ FINS AL MOVIMENT OBRER

DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ FINS ALS ANYS 30 (S.XX): La Guerra de Successió: Carles II mor sense descendència, l'1 de novembre de 1700. Els hereus de la corona hispànica són el francès Felip d'Anjou i l'austríac Carles d'Habsburg. Els catalans arran dels fets històrics anteriors, seran partidaris de l'arxiduc Carles i no del duc Felip. Fins al 1700 Catalunya era un Estat que formava part d'un Imperi plurinacional. Carles II és l'últim Habsburg que posseeix aquest imperi. L'últim dels Habsburg mor sense descendència i posa al seu testament Felip V de Borbó (la dinastia actual) com a hereu de la Corona. Carles d'Habsburg declara la guerra a Felip d'Anjou perquè considera que és l'hereu vertader. Encara que no li tocava ser l'emperador austríac, li toca ser-ne l'hereu al tron ja que el seu pare i els seus germans moren. Al 1707, Catalunya perd els seus aliats (Regne Unit, Àustria i Portugal). Van caient els Estats de la Corona

MAPES DE LA CORONA D'ARAGÓ

L'ESPANYA PREHISTÒRICA I MEDIEVAL

L'ESPANYA PREHISTÒRICA I MEDIEVAL   La Ibèria Preromana:   El contacte amb els grecs i els cartaginesos fa que els íbers siguin més civilitzats i tinguin la seva pròpia escriptura tot i que els tartessos ho fossin una mica més que ells. Els habitants de l'interior de la península -els celtes -, eren menys evolucionats en aquest aspecte, com els bascos . La Ibèria Romana:   A partir del segle III a.C. arriben els romans a la península i no és fins el segle I d.C. que la romanitzen del tot. Els bascos accepten la romanització però mantenen alguns aspectes prehistòrics com la llengua i la tradició cultural. Es divideixen en províncies com la Tarraconensis , Lusitania o Baetica . Hispània i Al-Andalus:   Quan cau l'Imperi Romà, la península és dividida entre els pobles germànics ( Visigots i Sueus ), els Bizantins (hereus de l'Imperi Romà d'occident) i els bascos . Els visigots aconsegueixen un domini gairebé de tota la península però per c

INTRODUCCIÓ

HISTÒRIA D'ESPANYA   Introducció: "Hablad de castellanos y portugueses, porque españoles somos todos" (Luis de Camoens (SXVI)). El mot Hispània vol dir "els que estan a l'altre banda (del mar)". El van imposar els cartaginesos (descendents dels asiàtics) als habitants que en aquell temps vivien a la Península Ibèrica. Espanya l'han anomenada de moltes maneres al llarg de la història: Ibèria Al-Andalus Sepharad Les Espanyes Espanya (el nom actual). "El nombre Espanya, que hoy abusivamente aplicamos al reino unido de Castilla, Aragón y Navarra, es un nombre de región, un nombre geográfico, y Portugal es y será tierra española, aunque permanezca independiente por edades infinitas; es más, aunque Dios la desgaje el territorio peninsular y la haga andar errante, como a Délos, en medio de las olas. No es posible romper los lazos de la historia y de la raza, no vuelven atrás los hechos ni se altera el curso de la civili