DE LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA FINS LA 2ª REPÚBLICA
La crisi de la restauració Borbònica:
Alfons
XIII serà coronat rei als 16 anys quan jura la constitució de 1876. Els
catalans i la burgesia catalana es van distanciar del règim i es
fractura la societat amb el tancament de caixes: fan pagar els errors
dels governants a la burgesia. Els de Barcelona no pagaran els impostos.
Es desemmascara el falsejament de les eleccions i les diverses tupinades que feia l'Estat de la Restauració.
Els
militars del regiment de Barcelona assalten la revista humorística "El
cu-cut" i "La veu de Catalunya" al 1905 i es crea "la llei de
jurisdiccions". És la fi del falsejament electoral a Catalunya, creant Solidaritat Catalana
al 1907, que obtindrà 41 dels 44 escons al Congrés de Diputats. A les
democràcies 100% liberals els haguessin jutjat pels delictes comesos
però l'Estat Espanyol no els perseguí.
Les
grans potències europees del temps (França i el Regne Unit), es
reparteixen el territori africà. Com podreu observar en el mapa que hi
ha a continuació, francesos i anglesos tindran la major part. En canvi,
Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Portugal i Espanya, tindran molt pocs
territoris. De fet serà la causa de la primera guerra mundial.
En aquests territoris hi haurà moltes revoltes, sobretot en el Nord del Marroc, el desert costaner del Sàhara i la Guinea Equatorial.
Els marroquins que viuen a prop de l'Estret de Gibraltar, crearan un nou país: El Rif. El catalanisme triomfa i es crea un moviment de masses apareixent nous partits com el Partit Republicà Català (Francesc Layret, Marcel·lí Domingo i Lluís Companys). Al 1901 es crea La Lliga Regionalista (Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó), que no serà fins la República quan l'anomenaran La Lliga de Catalunya.
Deixant de banda Espanya, esclata la 1ª guerra mundial (1914-1918), un reordenament territorial i la revolució russa (1917). La gran guerra, perjudicarà l'economia espanyola fent enriquir el país. El resultat d'aquesta guerra farà créixer les expectatives als catalanistes. De fet, aconseguirà un gran èxit: La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925). Hi haurà moltes revoltes obreres fins al punt d'anomenar a Barcelona "La rosa de foc". La més coneguda és "La setmana tràgica" al 1909. S'acabarà la coalició electoral Solidaritat Catalana.
Durant la setmana tràgica hi ha una guerra: la del Marroc. Com no n'hi ha suficients militars, criden als reservistes (pares de família que ja tenen una certa edat).
S'embarquen a Barcelona però les dones entren al vaixell i se'ls enduen. És una revolta espontània i la CNT ho aprofita declarant vaga general. L'Estat Espanyol declara l'Estat de guerra. Reaccionen els vaguistes i l'exèrcit dispara contra els manifestants.
A partir d'aquí es descontrola tot i comencen a cremar Esglésies i convents. Són creients però anticlericals. El clergat era partidista. La setmana tràgica començà el 26 de juliol.
El Partit Radical de Alejandro Lerroux era un partit republicà i obrerista de conviccions anticlericals però no revolucionàries. Tenia forta base a Barcelona i feia discursos al Paral·lel tot i que en realitat fos hipòcrita i sigués subvencionat per la monarquia. D'aquesta manera els obrers pensaven que votaven correctament però el que feien era debilitar als partits obreristes com els del PSOE o els independentistes catalans i bascos: desviaven vots. Tot i que el seu discurs fos obrerista, només atacava al clergat i feia polítiques de dretes al Congrés.
Lerroux era andalús i es dirigia als immigrants aragonesos i murcians que arribaven a Catalunya per afegir-se i augmentar la massa obrera. Era populista i demagog. Hi ha certs estudis que demostren que rebia finançament per part del Ministeri de l'Interior. Donarà suport a Primo de Rivera i la seva dictadura. Era anticatalanista i anticlerical però no antiburgès.
Els lerrouxistes es dedicaren a desenterrar els morts per apel·lar a les llegendes negres populars.
Intervé l'exèrcit i s'acaba tot. Condemnen als de la CNT i l'il·legalitzen. Hi ha judicis sumaríssims i algunes penes de mort com la de Ferrer i Guàrdia; era pacifista i estava de viatge a París durant aquella setmana.
Hi ha una diferència molt gran entre salaris i preus del mercat. Entre 1916 i 1919 hi va haver abundants vagues. La més important fou "La Canadenca", planejada per la CNT que té una hegemonia amb personatges com Salvador Seguí, Joan Peiró i Àngel Pestaña, aconseguint drets com el dret a vaga, la pujada se salaris i una jornada de 8 hores.
Tots els obrers s'afiliaren a la CNT encara que no fossin anarquistes ja que era un sindicat guanyador. Hi ha una repressió per part de l'Estat i es declara l'Estat de guerra celebrant juntament, judicis sumaríssims sense garanties, però també per part de la patronal (Locaut).
Allò que havien promès, ho denegaren. Contracten a gàngsters creant sindicats lliures pagats pels dirigents empresarials; es crea la llei de fugues i hi ha diversos assassinats de dirigents obrers (Seguí i Layret). És l'anomenat pistolerisme (1919-1923). També s'assassina als patrons, comesos pels de la CNT.
Al perdre dues guerres (la del Marroc i la de Cuba), alguns opten pel pessimisme com la generació del 98 o pel regeneracionisme i sobretot pel reformisme polític, protagonitzats per partits polítics com el Partit Conservador (Maura i Dato) i el Partit Liberal (Canalejas) però són obstaculitzats i frenats pels poders fàctics i el terrorisme anarquista. També hi ha una crisi militar i colonial (les guerres del Marroc i Cuba, esmentades anteriorment).
Abd el Krim fou el líder que dirigí l'exèrcit amazic contra els espanyols a la batalla d'Annual el 1921. L'exèrcit espanyol estava mal dirigit, no menjava ni dormia a causa de les puces. Ell declarà la República del Rif que durà 4 dies.
La dictadura de Primo de Rivera:
Miguel Primo de Rivera és el capità general de Catalunya i un "Grande de España". Es proclama dictador amb el suport del monarca Alfons XIII i de la burgesia catalana ja que a Itàlia està succeïnt el mateix.
Reforça el poder executiu, suprimint el poder legislatiu perquè clausura el parlament i el judicial ja que estarà més controlat i no podran jutjar el govern. Tornen a manar i retallen drets i llibertats censurant diaris, revistes, ràdios, sindicats, partits polítics i associacions. Hi ha un reforçament del centralisme suprimint la Mancomunitat de Catalunya.
Governarà un directori militar presidit per Primo de Rivera i pel rei. Crearan un partit únic i s'hi hauran d'afiliar tots els que vulguin tenir responsabilitats a la Unión Patriótica, inspirada en el projecte de Mussolini.
Al 1925 se suprimirà la Mancomunitat ja que se sent segur del poder que té. Clausurarà 150 diaris i entitats catalanistes, prohibirà la senyera, l'ús de la llengua en públic i els jocs florals. El Barça serà inclòs però només durant un temps.
Crearà llocs de feina gràcies a l'obra pública aconseguint prestigi social i econòmic. Franco seguirà aquesta via política i econòmica.
Permetrà la jornada de 8 hores, la festa del diumenge però no hi haurà pujada de salaris. Comença a prendre decisions autoritàries contra la burgesia, l'aristocràcia i el rei. Ell vol estar per sobre de totes les classes socials que li han donat suport. El generalísimo ho aprendrà i assassinarà als seus enemics.
El 1930 dimiteix del seu càrrec i s'exilia a París on morirà uns mesos desprès. El rei fa dimitir-lo a causa de la seva enfermetat (la diabetis) i Alfons XIII juntament amb els altres aristòcrates i burgesos han aconseguit el que volien: portar la pau.
Començaran una transició cap al règim constitucional fent que el general Berenguer concedeixi algunes llibertats durant uns mesos (1930-1931) quan finalment es declararà la República gràcies a les eleccions municipals del 1931 quan la majoria de les coalicions republicanes guanyaran majoritàriament i Alfons XIII marxa a l'exili francès durant l'abril de 1931.
Durant la setmana tràgica hi ha una guerra: la del Marroc. Com no n'hi ha suficients militars, criden als reservistes (pares de família que ja tenen una certa edat).
S'embarquen a Barcelona però les dones entren al vaixell i se'ls enduen. És una revolta espontània i la CNT ho aprofita declarant vaga general. L'Estat Espanyol declara l'Estat de guerra. Reaccionen els vaguistes i l'exèrcit dispara contra els manifestants.
A partir d'aquí es descontrola tot i comencen a cremar Esglésies i convents. Són creients però anticlericals. El clergat era partidista. La setmana tràgica començà el 26 de juliol.
El Partit Radical de Alejandro Lerroux era un partit republicà i obrerista de conviccions anticlericals però no revolucionàries. Tenia forta base a Barcelona i feia discursos al Paral·lel tot i que en realitat fos hipòcrita i sigués subvencionat per la monarquia. D'aquesta manera els obrers pensaven que votaven correctament però el que feien era debilitar als partits obreristes com els del PSOE o els independentistes catalans i bascos: desviaven vots. Tot i que el seu discurs fos obrerista, només atacava al clergat i feia polítiques de dretes al Congrés.
Lerroux era andalús i es dirigia als immigrants aragonesos i murcians que arribaven a Catalunya per afegir-se i augmentar la massa obrera. Era populista i demagog. Hi ha certs estudis que demostren que rebia finançament per part del Ministeri de l'Interior. Donarà suport a Primo de Rivera i la seva dictadura. Era anticatalanista i anticlerical però no antiburgès.
Els lerrouxistes es dedicaren a desenterrar els morts per apel·lar a les llegendes negres populars.
Intervé l'exèrcit i s'acaba tot. Condemnen als de la CNT i l'il·legalitzen. Hi ha judicis sumaríssims i algunes penes de mort com la de Ferrer i Guàrdia; era pacifista i estava de viatge a París durant aquella setmana.
Hi ha una diferència molt gran entre salaris i preus del mercat. Entre 1916 i 1919 hi va haver abundants vagues. La més important fou "La Canadenca", planejada per la CNT que té una hegemonia amb personatges com Salvador Seguí, Joan Peiró i Àngel Pestaña, aconseguint drets com el dret a vaga, la pujada se salaris i una jornada de 8 hores.
Tots els obrers s'afiliaren a la CNT encara que no fossin anarquistes ja que era un sindicat guanyador. Hi ha una repressió per part de l'Estat i es declara l'Estat de guerra celebrant juntament, judicis sumaríssims sense garanties, però també per part de la patronal (Locaut).
Allò que havien promès, ho denegaren. Contracten a gàngsters creant sindicats lliures pagats pels dirigents empresarials; es crea la llei de fugues i hi ha diversos assassinats de dirigents obrers (Seguí i Layret). És l'anomenat pistolerisme (1919-1923). També s'assassina als patrons, comesos pels de la CNT.
Al perdre dues guerres (la del Marroc i la de Cuba), alguns opten pel pessimisme com la generació del 98 o pel regeneracionisme i sobretot pel reformisme polític, protagonitzats per partits polítics com el Partit Conservador (Maura i Dato) i el Partit Liberal (Canalejas) però són obstaculitzats i frenats pels poders fàctics i el terrorisme anarquista. També hi ha una crisi militar i colonial (les guerres del Marroc i Cuba, esmentades anteriorment).
Abd el Krim fou el líder que dirigí l'exèrcit amazic contra els espanyols a la batalla d'Annual el 1921. L'exèrcit espanyol estava mal dirigit, no menjava ni dormia a causa de les puces. Ell declarà la República del Rif que durà 4 dies.
La dictadura de Primo de Rivera:
Miguel Primo de Rivera és el capità general de Catalunya i un "Grande de España". Es proclama dictador amb el suport del monarca Alfons XIII i de la burgesia catalana ja que a Itàlia està succeïnt el mateix.
Reforça el poder executiu, suprimint el poder legislatiu perquè clausura el parlament i el judicial ja que estarà més controlat i no podran jutjar el govern. Tornen a manar i retallen drets i llibertats censurant diaris, revistes, ràdios, sindicats, partits polítics i associacions. Hi ha un reforçament del centralisme suprimint la Mancomunitat de Catalunya.
Governarà un directori militar presidit per Primo de Rivera i pel rei. Crearan un partit únic i s'hi hauran d'afiliar tots els que vulguin tenir responsabilitats a la Unión Patriótica, inspirada en el projecte de Mussolini.
Al 1925 se suprimirà la Mancomunitat ja que se sent segur del poder que té. Clausurarà 150 diaris i entitats catalanistes, prohibirà la senyera, l'ús de la llengua en públic i els jocs florals. El Barça serà inclòs però només durant un temps.
Crearà llocs de feina gràcies a l'obra pública aconseguint prestigi social i econòmic. Franco seguirà aquesta via política i econòmica.
Permetrà la jornada de 8 hores, la festa del diumenge però no hi haurà pujada de salaris. Comença a prendre decisions autoritàries contra la burgesia, l'aristocràcia i el rei. Ell vol estar per sobre de totes les classes socials que li han donat suport. El generalísimo ho aprendrà i assassinarà als seus enemics.
El 1930 dimiteix del seu càrrec i s'exilia a París on morirà uns mesos desprès. El rei fa dimitir-lo a causa de la seva enfermetat (la diabetis) i Alfons XIII juntament amb els altres aristòcrates i burgesos han aconseguit el que volien: portar la pau.
Començaran una transició cap al règim constitucional fent que el general Berenguer concedeixi algunes llibertats durant uns mesos (1930-1931) quan finalment es declararà la República gràcies a les eleccions municipals del 1931 quan la majoria de les coalicions republicanes guanyaran majoritàriament i Alfons XIII marxa a l'exili francès durant l'abril de 1931.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada