DE LA 2ª REPÚBLICA FINS LA FI DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

DE LA 2ª REPÚBLICA 

FINS LA FI DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

La Segona República:

Es proclamarà desprès de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 a tota Espanya. El primer lloc on es farà és Eibar, un petit municipi del País Basc a la província de Guipúscoa, de només 27.406 habitants.

En aquestes eleccions, es presentà una coalició de partits republicans i progressistes fundada en el Pacte de Sant Sebastià, on es preveia una autonomia per a Catalunya, el País Basc i Galícia. Guanyaren en aquells pobles i ciutats on s'havien desemmascarat les tupinades.

A Catalunya, es presenta un nou partit integrat per diversos partits que s'hi fusionen en un de sol anomenat Esquerra Republicana de Catalunya (formada per Estat Català de Francesc Macià i Partit Republicà Català de Lluís Companys, principalment), juntament amb Unió Socialista de Catalunya de Joan Comorera. Guanyà 25 regidors a Barcelona i La Lliga Catalana n'obtindrà 12. A tot el territori català, ERC i USC obté el 68% dels regidors.

El 14 d'abril, Lluís Companys, al balcó de l'ajuntament de Barcelona, proclama la República i hores després, Francesc Macià, al balcó de la Generalitat, proclama "la República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica".

Desprès es proclama a Madrid i el rei Alfons XIII d'Espanya es veu obligat a abdicar i fugir del país. 

Es pot dividir en diferents etapes, inclosa també la República de l'exili que durarà fins al 1978 però de manera simbòlica car la potestat està en el govern de Franco i és on es du a terme la política del país:

• El bienni reformista (1931-1933).
• El bienni de dretes (1934-1936).
• El front popular (1936 [uns mesos]).
• La Guerra Civil (1936-1939).
• La República de l'exili (1939-1978).

 A Madrid es crea un govern provisional format per socialistes i republicans presidit per Niceto Alcalá Zamora (home de dretes però republicà). A Catalunya també se'n crea un de presidit per Francesc Macià, amb partits d'esquerres i progressistes. El govern ja no serà "Govern de la República Catalana" sinó "Generalitat de Catalunya".

L'arquebisbe de Catalunya (Tarragona), Vidal i Barraquer, serà molt més neutral que l'arquebisbe de Toledo.

Com ja s'ha esmentat, hi haurà les autonomies de Catalunya (1932), el País Basc (1934) i Galícia (1936, tot i que no va tenir gaire temps de ser-ho perquè els militars gallecs s'alçaren contra la república i Franco suprimí els seus drets a causa de la seva ideologia centralista).

Hi hagué una sola cambra (el Congrés de Diputats) i a l'executiu, els càrrecs més importants foren el de President de la República i el del President del govern.

Hi havia un sistema de partits, diferents entre si a les ciutats més important, fidels a la república (alguns a favor del centralisme i d'altres en un impàs cap al federalisme):

  

1. Madrid:

• Dreta: Monàrquics Carlins, CEDA (Confederación Española de Derechas Autonomas) i  Falange Española.
• Centre: Partido Republicano Radical (Centre-dreta: Alejandro Lerroux) i Izquierda Republicana (Centre-esquerra: Manuel Azaña).
• Esquerra: PSOE (Partido Socialista Obrero Español) i PCE (Partido Comunista de España).

2. Catalunya:

•  Dreta: La Lliga Catalana i UDC (Unió Democràtica de Catalunya).
• Esquerra:  ERC (Esquerra Republicana de Catalunya), POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista [ideologia trotskista, un comunisme més llibertari]) i PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya [creat pel PCE]).

3. País Basc:

• Dreta: PNB (Partit Nacionalista Basc)

Hi hagué, també, sindicats com la UGT (pertanyent al PSOE), la CNT-FAI i la Unió de Rabassaires (pertanyent a ERC).

1931-1934 

(GOVERN D'ESQUERRES I PROGRESSISTA)

Impulsà canvis socials, redactant lleis com la secularització (l'Estat deixa de ser catòlic i passa a ser laic), la llei del divorci i matrimoni civil, la reforma agrària (9 de setembre de 1932); hi ha una manca de temps i diners i per tant no es realitzarà tot i que s'aprova: només s'expropia a la noblesa i les terres seran repartides a petits pagesos per usdefruit individual o gestionades col·lectivament (ideari marxista).

També farà que els militars veterans passin a formar part de la reserva, incentivant-los encara que s'hi oposen molts causant un intent de cop d'estat encapçalats per Sanjurjo a Sevilla. 

La creació de les autonomies també forma part d'aquest bienni reformista, gràcies al suport de Manuel Azaña, defensor d'un model federal tot i que acceptà reduir unes posicions per a evitar que les dretes s'organitzessin i fessin tornar al rei Alfons XIII, exiliat primer a territori francès i desprès a Roma on morí.
La reforma educativa implicà creació de nous centres públics, triplicant les places de mestres (+ de 3200 per any), sense separació de sexes. Un ensenyament laic i científic (liberal( aplicant el mètode Montessori.

1934-1936 

(GOVERN DE DRETES I CONSERVADOR)

És un retrocés democràtic i social ja que paralitzaren la reforma agrària, no canvien la constitució laica però hi haurà una part del pressupost destinada per a l'Església fruit del concordat amb el Vaticà (un acord entre dues entitats polítiques: el Govern Espanyol i El Vaticà [Papa de Roma]), perdent la laïcitat obtinguda amb la constitució republicana, amnistien als colpistes de 1932 (ja no és un delicte fer un cop d'estat contra la república), paralitzen l'Estatut Basc i  la seva tramitació, fan un avantprojecte de la reforma de la Constitució (restringir autonomies, abolir divorci i  la prohibició d'expropiar terres.

S'enfronten les esquerres contra les dretes portant el país a unes noves eleccions: les del 1936.
Els fets més rellevants que es produiran en aquest bienni seran la revolució minera d'Astúries (fortament reprimida pel general Franco) i els fets d'octubre on Companys i el seu govern, tement que s'acabi la república, declaren l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola però són arrestats i empresonats. La conseqüència és la supressió de l'autonomia catalana.
Lerroux i el seu govern és molt corrupte i decideixen convocar noves eleccions pel 16 de febrer, apareixent el frontisme o polarització entre dretes i esquerres:

1. Espanya:

•  Frente Popular: Izquierda Republicana, PSOE i PCE.
•  Bloque Nacional: Partits Monàrquics (Carlistes i Alfonsistes), CEDA i Partido Republicano Radical.

2. Catalunya:

• Front d'Esquerres: ERC, PSUC i POUM.
• Front Català d'Ordre: La Lliga Catalana i Partits Monàrquics (Carlistes i Alfonsistes).

Surten victoriosos el Frente Popular i el Front d'Esquerres.

La Guerra Civil:
És un enfrontament ideològic i d'interessos.
Pels franquistes fou una cruzada i pels republicans una lluita contra el feixisme. És el preludi de la 2ª guerra mundial i la cultura té prestigi internacional. L'assassinat de Federico Garcia Lorca es va veure amb mals ulls a la resta d'Europa.
Hi ha una ajuda internacional en els dos bàndols. En el franquista intervenen els alemanys nazis i els italians feixistes i el republicà tindrà el suport de les Brigades Internacionals (encara que no sigui oficial) formades per francesos, anglesos, canadencs i nordamericans principalment amb il·lustrats com  Orwell o Hemingway tot i que també intervé la Unió Soviètica.

Preparació de l'Alzamiento:
Alguns militars es van revoltar contra el govern de la república perquè el 16 de febrer de 1936 havia guanyat, democràticament, el Frente Popular. El 18 de juliol es va realitzar el cop d'estat.
La CEDA digué que aquesta victòria republicana significaria el caos i el desordre però també el trencament de la nació espanyola. Els escamots falangistes van provocar la violència assassinant a un soldat socialista i progressista: el tinent Castillo. Tot seguit, els d'esquerres assassinaren a Calvo Sotelo.

L'Alzamiento:
Foren sis, els militars revoltats: Sanjurjo, Mola, Goded, Yagüe, Queipo de Llano i Franco (aquest últim vencedor i líder de la dictadura ja que els altres moriren durant la guerra). El general Franco era el més astut de tots els generals revoltats. Els monàrquics (carlins i alfonsistes), la CEDA i  la Falange Española foren els que donaren suport als militars esvalotats.
Els dirigents republicans van tenir un imprevist ja que pensaven que es tractava d'una "sanjurjada" i a alguns del govern els anava bé per a fer la revolució però no l'aconseguiren realitzar.
Durant el 17 de juliol es produeix la revolta del Nord d'Àfrica.
En algunes parts encara hi hagi militars fidels a la república perquè el 18 i el 19 de juliol fracassa a Catalunya, País Valencià, Madrid, el País Basc, Astúries, Cantàbria, una part d'Aragó, Menorca i la major part d'Andalusia, Extremadura i Múrcia perquè la Guàrdia Civil, la Guàrdia d'Assalt i les organitzacions obreres com la CNT-FAI o la UGT, comencen a crear barricades i assalten les casernes militars per apoderar-se de les armes. El capità general, favorable als franquistes, es rendeix.
Els obrers es fan amos de la ciutat i ho celebren però al cap de pocs dies els anarquistes de la FAI van a cases d'empresaris, i burgesos són assassinats encara que alguns s'amagaran. També atemptaran la vida de capellans, alta jerarquia eclesiàstica, dretes catòliques... A causa del descontrol.
La crema d'Esglésies és constant però tot això queda agreujat perquè els soldats que estaven a les ordres dels revoltats tornin a casa. Només es queden la Guàrdia Civil i la Guàrdia d'Assalt però es crearà un Exèrcit Popular.
Barcelona ja no té exèrcit i està controlada per grups d'anarquistes.
El 20 de juliol la Generalitat no té força armada encara que tingui el poder. Companys crea el Comitè de Milícies Antifeixistes, un òrgan de govern provisional format per la UGT, la CNT-FAI, els partits d'esquerres (ERC, POUM i PSUC) i el propi executiu de la Generalitat). Enviaran al front d'Aragó, milícies e voluntaris i voluntàries per a pacificar la ciutat i organitzar el bàndol republicà per a la guerra. Els proposa el "decret de col·lectivitzacions" i el 24 d'octubre és aprovat per fer de les empreses privades, públiques al servei de la República.

La Guerra:

• Bàndols:

1. Bàndol Republicà: Hi ha divisió i tensions dins el bàndol republicà ja que una part vol la revolució tot i el govern de concentració per a intentar resoldre el conflicte. A més a més, hi ha també un conflicte sobre el model del territori: els de Madrid no volen l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1932 però els de Barcelona no tenen prou i desitgen un model federal. A Catalunya, els qui tenen el poder són els anarquistes però arran dels fets de maig de 1937 -quan assalten els stalinistes i les forces de la Generalitat, la seu dels comunistes trotskistes i els anarquistes (la Telefònica)-, el perdran al cap de 4 dies d'haver encetat el conflicte amb més de 1000 ferits i 500 morts, caient el govern de concentració de Barcelona i en conseqüència el de Madrid. Stalinistes i trotskistes, són enemics naturals ja que a la URSS també estan barallats pel model de comunisme d'uns i dels altres. Els del PSUC estan estretament lligats amb la URSS que els proporciona espies i armes. L'octubre de 1937, es crea un govern comunista stalinista encapçalats per Negrín (el qual és anticatalà i aliat de la URSS, traslladant-se a Barcelona. Desconfiarà de Companys i els catalans.
2. Bàndol Franquista: És el bàndol més feble econòmicament però té una unitat estratègica encara que hi hagi divergències entre els membres que el formen. Estan liderats per Franco, concentrant tot el poder en ell ja que té el control de l'exèrcit (l'anomene "el generalísimo de los ejércitos españoles"), és la màxima autoritat política de l'Estat (Caudillo) i la capital del règim se situa a Burgos. Mola i Sanjurjo també podrien haver estat líders però moren en un accident de cotxe.Es crea un sol partit que aglutina les diferents famílies que estaven a favor del règim: Falange Tradicionalista y de las JONS on no es toleren les divergències: hedilla. Hi ha també una repressió i violència organitzades. Rep el suport de l'Església (tan el legal com l'ètic) tot i que una part de la catalana i la basca, s'hi oposa. També té com a aliats alguns catalans carlins, oportunistes com Cambó i convençuts ja que tenen por i interessos.

• Cronologia de la guerra:

1. Juliol-Agost (1936): Pas de l'Estret de Gibraltar. 
2. Novembre-Març (1936-1937): La batalla de Madrid és una guerra de trinxeres. No aconsegueixen l'objectiu ja que guanya el bàndol republicà.
3. Març-Septembre (1937): En la Campanya del Nord (Astúries i País Basc), es produeix el bombardeig de Gernika per part de l'aviació alemanya on utilitzen la bomba incendiària, una arma utilitzada tan per anglesos com per alemanys a la 2ª guerra mundial. Gipuzkoa i Bizkaia no es rendirà i tampoc ho faran els asturians fins el 1938. En canvi, la major part d'Àlaba ho farà i és per això que els franquistes els concediran mantenir alguns furs com ho faran amb Navarra, els quals els donaran suport incondicional.
4. Gener-Desembre (1938) i Gener (1939): Es produeix el Front d'Aragó (la més important fou la batalla de Teruel). També la batalla de l'Ebre, una batalla de trinxeres entre el juliol i el novembre de 1938 on els protagonistes són l'anomenada "Quinta del Biberó" (joves majors de 16 anys, voluntaris que combaten amb els republicans) i Itàlia hi participa bombardejant cada dia Catalunya, enviant bombarders des de Mallorca. Hi ha un anarquista que s'exilia al Regne Unit i durant la 2ª guerra mundial s'encarregarà de fer reguis per als bombardejos que patiran els anglesos arran de l'experiència durant la guerra civil.
5. Gener-Febrer (1939): És la conquesta de Catalunya.
6. Febrer-Març (1939): Anglesos i francesos accepten el règim franquista el 27 de febrer. La República es rendeix l'1 d'abril i s'exiliarà.

És una guerra mortífera amb centenars de milers de morts:

• 150.000 afusellats per Franco.
• 270.000 presoners en camps de concentració improvisats. 
• 500.000 exiliats: alguns a França fins l'inici de la 2ª guerra mundial car els alemanys els enviaran a camps de concentració on moriran alguns a les cambres de gas tot i que testimonis com Pompeu Fabra, es quedaran a territori francès fins que acabi la guerra amb l'esperança de tornar. D'altres, la major part, s'exiliaran al continent americà (Mèxic i Argentina principalment).