L'ESPANYA PREHISTÒRICA I MEDIEVAL

L'ESPANYA PREHISTÒRICA I MEDIEVAL 

La Ibèria Preromana: 

El contacte amb els grecs i els cartaginesos fa que els íbers siguin més civilitzats i tinguin la seva pròpia escriptura tot i que els tartessos ho fossin una mica més que ells. Els habitants de l'interior de la península -els celtes-, eren menys evolucionats en aquest aspecte, com els bascos.

La Ibèria Romana: 

A partir del segle III a.C. arriben els romans a la península i no és fins el segle I d.C. que la romanitzen del tot. Els bascos accepten la romanització

però mantenen alguns aspectes prehistòrics com la llengua i la tradició cultural. Es divideixen en províncies com la Tarraconensis, Lusitania o Baetica.

Hispània i Al-Andalus: 

Quan cau l'Imperi Romà, la península és dividida entre els pobles germànics (Visigots i Sueus), els Bizantins (hereus de l'Imperi Romà d'occident) i els bascos. Els visigots aconsegueixen un domini gairebé de tota la península però per culpa de les guerres civils que tenen entre ells, els àrabs entren a Europa per Hispània cap a la Gàl·lia.

Alguns historiadors actuals creuen que és més un canvi cultural i que s'islamitza el continent.

Al segle IX d.C. el 95% de la península és un Emirat (califat) amb capital a Còrdova anomenat Al-Andalus. Hi ha una arabització lingüística i d'islamització del territori però també quedaran cristians i jueus que cambiaran la llengua per l'àrab en comptes  del llatí. L'orient també patirà aquesta transformació.

La península tenia els mateixos límits que quan hi havia els Visigots. Els Asturs traspassen les muntanyes i invadeixen la part del nord del que avui és Castella, Galícia i el nord de Portugal. El castellà apareix al voltant de Sòria. Quan conquereixen aquestes terres, els reis Asturs es cambien el nom i s'anomenen reis de Lleó (Regne de Lleó) però amb un seguit de guerres entre parents es converteix en el Regne de Castella.

Els bascos s'apropien de Pamplona i les seves terres convertint-se en primer lloc en el Regne de Pamplona i posteriorment en el Regne de Navarra. Els francs s'apropien de la Catalunya Nord fins al nord de Barcelona i del nord d'Aragó creant unes pseudoautonomies que es governaran a elles mateixes encara que siguin unides al Regne Franc, limitant amb l'Emirat de Còrdova.

Quan els castellans entren a Sevilla durant el segle XI, el 65% eren àrabs.

La Corona d'Aragó, Castella, Portugal i el Regne de Portugal:

Catalunya és una unió de comtats que s'anirà expandint fins a formar la que avui coneixem i vivim (el territori català contemporani), separant-se de l'Imperi Franc durant al llarg del segle XII. Finalment s'associa amb l'Aragó, fent casar la princesa d'Aragó amb el Comte de Barcelona i el fill que surti del matrimoni serà el monarca de l'Aragó, respectant les lleis pròpies de l'Aragó i el Comte de Barcelona, respectant les lleis catalanes.

Al segle XV (1479), Ferran II i Isabel I es casen. S'anomenaran "Reis Catòlics" però Isabel seguirà sent la reina de Castella i Ferran el rei de Catalunya i Aragó. El matrimoni conquerirà el Regne de Granada i el de Navarra. Portugal esdevindrà membre de l'Estat Espanyol durant la generació que ocuparà el tron dels Reis Catòlics quan aquests morin. La filla del matrimoni Joana I es casà amb un dels descendents de la casa europea Habsburg tenint un fill que es dirà Carles I. Felip II, quan hereta l'Imperi Portuguès, diu la frase: "En el meu imperi mai es pon el sol" ja que dominava bona part d'Europa, Amèrica i petits territoris d'Àsia i de l'Àfrica costanera.

Al 1640 (la guerra dels segadors) els catalans s'ajunten amb França però els mals tractes de Lluís XIII els fan decidir tornar a l'Imperi Hispànic cedint Perpinyà i el Rosselló als francesos fins el 1714.